El cap de setmana passat el Quim Monzó va escriure un interessant article a La Vanguardia. En ell parlava sobre les tanques provisionals que envolten les superfícies amb gespa quan aquesta encara està creixent. Proposava deixar les tanques de forma permanent, ja que, altrament, tan ràpid com són retirades els gossos pixen, caguen i fan forats al terra, desfent en pocs dies la feina de mesos dels jardiners.
Tot i ser una possible solució, òbviament no és generalitzable a tot l'espai públic. Per exemple, que passa amb els carrers, portals, botigues, etc.? Allà el gossos es podrien continuar pixant i cagant sense cap impediment. Tanmateix, no vull parlar sobre les virtuts o defectes de la proposta. De fet, tots sabem que principalment els seus articles busquen tractar amb un to irònic i sarcàstic els fets quotidians, més que buscar solucions perfectes.
El que volia comentar va ser que em va cridar molt l'atenció la unanimitat dels comentaris dels lectors. Tots consideraven un problema important la brutícia generada pels gossos, i tots tenien exemples dels inconvenients que suposa (pixats als portats, a les tanques de les botigues, a les motos, etc.). Sembla mentida que una majoria que vol tenir uns carrers més nets, hagi de suportar estoicament la brutícia generada per uns pocs.
Mostrando entradas con la etiqueta excrements de gos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta excrements de gos. Mostrar todas las entradas
lunes, 21 de febrero de 2011
jueves, 27 de enero de 2011
Test d'ADN per aturar els excrements de gos
Com a societat, creem normes amb l'objectiu de facilitar la convivència, ja que la llibertat d'un individu acaba on aquesta llibertat comença a afectar la dels altres. Tanmateix, sembla evident que l'ésser humà tendeix a acceptar les normes que li agraden i a rebutjar les que no li convenen. És per això que es fa necessària la figura del vigilant, el qual vetlla pel compliment de les normes.
En la nostra societat la figura del vigilant recau, principalment, sobre els cossos de policia. El problema és que hi han masses infractors i massa pocs policies (al menys, policies de proximitat). Així, en la majoria dels casos, la gent que destrossa el mobiliari urbà, embruta els carrers, o similars, no rep cap castig que l'inciti a modificar la seva conducta.
La solució, clarament, no passa per posar un policia a cada cantonada, ja que això incrementaria la despesa d'una forma insostenible. Tanmateix, es poden trobar solucions eficaces i pràctiques a molts dels problemes que tenim.
En concret, sobre el tema de les defecacions dels gossos, el principal problema és que en la majoria dels casos l'únic que trobem són les restes. El gos i el seu propietari ja no hi son i, per tant, no pot ser castigat. Actualment, però, la tecnologia ha avançat molt i mitjançant una prova d'ADN a partir de les caques, seria possible identificar a l'animal i al seu propietari. Aquest seria un mètode infal·lible i solucionaria el problema d'una vegada per totes.
Abans, però, s'hauria de crear un banc d'ADN on estiguessin tots els gossos de la ciutat (en el cas que la llei tingui caràcter només local). Tot i que una opció raonable seria requerir als propietaris que portessin als seus gossos de forma gradual per anar creant aquest banc d'ADN, en el pitjor dels casos, si la norma s'implantés avui, d'aquí a uns deu anys la majoria dels gossos ja estarien inclosos en el banc. Crec que garantir que en aquest plaç de temps no hi hauria cap excrement de gos al carrer, seria una gran noticia i un gran avenç.
De fet, fa un temps ja vaig proposar aquesta mesura a persones de l'Ajuntament, però la seva resposta va ser negativa, donat que, segons ells, comportaria un alt cost. Tanmateix, això és totalment fals, ja que la mesura no tindria perquè comportar cap despesa extra per l'Ajuntament. El cost d'un test d'ADN és inferior a 100 euros. Si la sanció fos d'una quantitat igual o major, el cost per l'Ajuntament seria nul. Inclús, possiblement, es podria reduir el cost de neteja del carrers.
Tot i que pensava que devia ser l'únic il·luminat al que se li havia acudit aquesta idea, buscant a Internet he trobat que altres ciutats s'han plantejat introduir aquesta mesura. Com a exemple, poso l'enllaç a una noticia sobre una ciutat a Israel on ja s'ha implantat aquest sistema (en anglès).
En la nostra societat la figura del vigilant recau, principalment, sobre els cossos de policia. El problema és que hi han masses infractors i massa pocs policies (al menys, policies de proximitat). Així, en la majoria dels casos, la gent que destrossa el mobiliari urbà, embruta els carrers, o similars, no rep cap castig que l'inciti a modificar la seva conducta.
La solució, clarament, no passa per posar un policia a cada cantonada, ja que això incrementaria la despesa d'una forma insostenible. Tanmateix, es poden trobar solucions eficaces i pràctiques a molts dels problemes que tenim.
En concret, sobre el tema de les defecacions dels gossos, el principal problema és que en la majoria dels casos l'únic que trobem són les restes. El gos i el seu propietari ja no hi son i, per tant, no pot ser castigat. Actualment, però, la tecnologia ha avançat molt i mitjançant una prova d'ADN a partir de les caques, seria possible identificar a l'animal i al seu propietari. Aquest seria un mètode infal·lible i solucionaria el problema d'una vegada per totes.
Abans, però, s'hauria de crear un banc d'ADN on estiguessin tots els gossos de la ciutat (en el cas que la llei tingui caràcter només local). Tot i que una opció raonable seria requerir als propietaris que portessin als seus gossos de forma gradual per anar creant aquest banc d'ADN, en el pitjor dels casos, si la norma s'implantés avui, d'aquí a uns deu anys la majoria dels gossos ja estarien inclosos en el banc. Crec que garantir que en aquest plaç de temps no hi hauria cap excrement de gos al carrer, seria una gran noticia i un gran avenç.
De fet, fa un temps ja vaig proposar aquesta mesura a persones de l'Ajuntament, però la seva resposta va ser negativa, donat que, segons ells, comportaria un alt cost. Tanmateix, això és totalment fals, ja que la mesura no tindria perquè comportar cap despesa extra per l'Ajuntament. El cost d'un test d'ADN és inferior a 100 euros. Si la sanció fos d'una quantitat igual o major, el cost per l'Ajuntament seria nul. Inclús, possiblement, es podria reduir el cost de neteja del carrers.
Tot i que pensava que devia ser l'únic il·luminat al que se li havia acudit aquesta idea, buscant a Internet he trobat que altres ciutats s'han plantejat introduir aquesta mesura. Com a exemple, poso l'enllaç a una noticia sobre una ciutat a Israel on ja s'ha implantat aquest sistema (en anglès).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)