Quim Monzó, la gespa i els gossos

El cap de setmana passat el Quim Monzó va escriure un interessant article a La Vanguardia. En ell parlava sobre les tanques provisionals que envolten les superfícies amb gespa quan aquesta encara està creixent. Proposava deixar les tanques de forma permanent, ja que, altrament, tan ràpid com són retirades els gossos pixen, caguen i fan forats al terra, desfent en pocs dies la feina de mesos dels jardiners.

Tot i ser una possible solució, òbviament no és generalitzable a tot l'espai públic. Per exemple, que passa amb els carrers, portals, botigues, etc.? Allà el gossos es podrien continuar pixant i cagant sense cap impediment. Tanmateix, no vull parlar sobre les virtuts o defectes de la proposta. De fet, tots sabem que principalment els seus articles busquen tractar amb un to irònic i sarcàstic els fets quotidians, més que buscar solucions perfectes.

El que volia comentar va ser que em va cridar molt l'atenció la unanimitat dels comentaris dels lectors. Tots consideraven un problema important la brutícia generada pels gossos, i tots tenien exemples dels inconvenients que suposa (pixats als portats, a les tanques de les botigues, a les motos, etc.). Sembla mentida que una majoria que vol tenir uns carrers més nets, hagi de suportar estoicament la brutícia generada per uns pocs.

Comparacions: Japó

De vegades es bo no tancar-se en un mateix, i mirar cap enfora a veure que fan altres. En concret, vull mostrar que no tenim perquè conformar-nos amb els estàndards de neteja que actualment tenim a la ciutat de Barcelona. Es pot fer millor, de fet, molt millor.

He visitat el Japó en diverses ocasions, i encara que l'impacte més gran va ser el primer cop que hi vaig anar, mai ha deixat de sobtar-me els carrers tan nets que tenen. Sembla ser que la recepta de l'èxit es basa en 1) un bon sistema de neteja on els ciutadans també poden participar, però sobretot en 2) embrutar el menys possible. El més curiós de tot és que pràcticament no hi han papereres a cap de les grans ciutats. Així, encara que l'Ajuntament de Barcelona posi una paperera a cada cantonada, això no garanteix que el terra no estigui ple de plàstics, papers i altres. El que cal és, senzillament, més civisme.

Adjunto algunes fotos perquè veieu el grau de netedat del que parlo (podeu fer clic en les fotos per veure-les amb més detall).

Això és un carrer de Kyoto. Com podeu veure, l'única "brutícia" són les fulles dels arbres que han caigut.

La foto anterior mostra un carrer d'un barri residencial, fet que podria explicar la seva netedat. Tanmateix, la següent foto és d'una part cèntrica de Tokyo (una ciutat de 13 milions de persones). Com es pot apreciar, l'asfalt i les voreres semblen una catifa impol·luta.

Una altra foto de Tokyo. Aquest cop, un barri no tan exclusiu com és Ginza (ple de botigues de luxe). Seria d'esperar que poguéssim trobar algun indici de brutícia. Tot i així costa de trobar, inclús amb la imatge ampliada.

Finalment, vull mostrar una última foto on es veu un carreró de Tokyo. A banda de ser un carrer net, el que més sobta d'aquesta foto a un barceloní són tots els testos que hi han en front de cada casa. Molt probablement, a Barcelona ja no hi serien. Algú els hauria robat o algú els hauria destrossat.

Papereres alternatives

Encara que les necessitats del gossos representen, junt amb la pol·lució del trànsit, possiblement el problema més gran de brutícia a Barcelona, no ens podem oblidar d'altres mostres.

Avui, per exemple, passejant he observat com hi ha gent que no té massa clar el concepte de paperera. De fet, en fan servir d'alternatives. Poso alguns exemples:

1. Peus d'arbre: ben mirat, els peu d'arbres tenen una certa forma de paperera. Deu ser aquest el motiu pel qual la gent s'equivoca. Curiosament els contenidors de la brossa estan just al costat.

2. Motocicleta: aquí realment em costa veure la forma de paperera.

3. Ampolla trencada (davant d'un contenidor): en aquest cas tampoc van arribar al contenidor (tot i que tampoc és el contenidor del vidre).

Aquests són només tres exemples. El trist és que en el curt passeig que he fet en podria haver posat centenars d'exemples.