jueves, 27 de enero de 2011

Test d'ADN per aturar els excrements de gos

Com a societat, creem normes amb l'objectiu de facilitar la convivència, ja que la llibertat d'un individu acaba on aquesta llibertat comença a afectar la dels altres. Tanmateix, sembla evident que l'ésser humà tendeix a acceptar les normes que li agraden i a rebutjar les que no li convenen. És per això que es fa necessària la figura del vigilant, el qual vetlla pel compliment de les normes.

En la nostra societat la figura del vigilant recau, principalment, sobre els cossos de policia. El problema és que hi han masses infractors i massa pocs policies (al menys, policies de proximitat). Així, en la majoria dels casos, la gent que destrossa el mobiliari urbà, embruta els carrers, o similars, no rep cap castig que l'inciti a modificar la seva conducta.

La solució, clarament, no passa per posar un policia a cada cantonada, ja que això incrementaria la despesa d'una forma insostenible. Tanmateix, es poden trobar solucions eficaces i pràctiques a molts dels problemes que tenim.

En concret, sobre el tema de les defecacions dels gossos, el principal problema és que en la majoria dels casos l'únic que trobem són les restes. El gos i el seu propietari ja no hi son i, per tant, no pot ser castigat. Actualment, però, la tecnologia ha avançat molt i mitjançant una prova d'ADN a partir de les caques, seria possible identificar a l'animal i al seu propietari. Aquest seria un mètode infal·lible i solucionaria el problema d'una vegada per totes.

Abans, però, s'hauria de crear un banc d'ADN on estiguessin tots els gossos de la ciutat (en el cas que la llei tingui caràcter només local). Tot i que una opció raonable seria requerir als propietaris que portessin als seus gossos de forma gradual per anar creant aquest banc d'ADN, en el pitjor dels casos, si la norma s'implantés avui, d'aquí a uns deu anys la majoria dels gossos ja estarien inclosos en el banc. Crec que garantir que en aquest plaç de temps no hi hauria cap excrement de gos al carrer, seria una gran noticia i un gran avenç.

De fet, fa un temps ja vaig proposar aquesta mesura a persones de l'Ajuntament, però la seva resposta va ser negativa, donat que, segons ells, comportaria un alt cost. Tanmateix, això és totalment fals, ja que la mesura no tindria perquè comportar cap despesa extra per l'Ajuntament. El cost d'un test d'ADN és inferior a 100 euros. Si la sanció fos d'una quantitat igual o major, el cost per l'Ajuntament seria nul. Inclús, possiblement, es podria reduir el cost de neteja del carrers.

Tot i que pensava que devia ser l'únic il·luminat al que se li havia acudit aquesta idea, buscant a Internet he trobat que altres ciutats s'han plantejat introduir aquesta mesura. Com a exemple, poso l'enllaç a una noticia sobre una ciutat a Israel on ja s'ha implantat aquest sistema (en anglès).

3 comentarios:

  1. TELÈFON DE CIVISME PER BARCELONA: 900 226 226.

    Amb perseverància ho conseguirem

    ResponderEliminar
  2. A qui pugui llegir això:

    Puc dir que el la Avinguda Madrid entre els carrers de LLuçà i Vallespir es un WC públic d'us continuat i abusiu per propietaris de gossos. Els gossos no tenen la culpa, son uns animals llestos que aprenen fàcil, però la majoria del propietaris, ells mateixos o delegant als petits de la casa la feina de treure els animals son NEGLIGENTS i han de ser sancionats.

    Penso que el millor camí real i únic es més perseverança de la policia al carrers amb sancions elevades, sobretot aquelles persones que siguin reincidents, començant per multes de 150-200 euros i escalonadament fins als 600.
    El carrer no es WC públic es un espai lliure per moure’s sense trepitjar pixums ni defecacions, ni tenir que olorar tot uns estiu aquest pixums a ple sol a les nostre voreres.

    Cal saber que diuen les ordenances de l’ajuntament, alguns propietaris deixen que els seus gossos defequin on vulguin perquè segons ells ho recullen... potser alguns.... però en qualsevol cas recollir-ho no vol dir deixar-ho net, segur que a casa seva no es limiten a treure les defecacions del terra del menjador....

    Cal que tots els propietaris rebin aquestes indicacions, aquestes normes, als veterinaris, al registrar el gos a l’ajuntament, etc...
    D’altre banda tenen que existir sancions extremadament greus per aquells que portin els animals sense chips, parlo de quantitats serioses 1000-2000 euros, que tots els animals siguin identificats i que ni tan sols els indigents puguin tenir animals sense chip, que se’ls treguin. Un animal exigeix molta responsabilitat, i a les persones que no compleixin amb les normes de la resta de ciutadans se’ls ha de sancionar.

    L’espai públic es per desfruitar-hi, i en els darrers mesos m’avergonyeixo de viure a Barcelona.

    Daniel.

    ResponderEliminar
  3. Un altre via per lluitar contra l'incivisme a Barcelona: https://twitter.com/NoMasPipisYKks

    ResponderEliminar