El cap de setmana passat el Quim Monzó va escriure un interessant article a La Vanguardia. En ell parlava sobre les tanques provisionals que envolten les superfícies amb gespa quan aquesta encara està creixent. Proposava deixar les tanques de forma permanent, ja que, altrament, tan ràpid com són retirades els gossos pixen, caguen i fan forats al terra, desfent en pocs dies la feina de mesos dels jardiners.
Tot i ser una possible solució, òbviament no és generalitzable a tot l'espai públic. Per exemple, que passa amb els carrers, portals, botigues, etc.? Allà el gossos es podrien continuar pixant i cagant sense cap impediment. Tanmateix, no vull parlar sobre les virtuts o defectes de la proposta. De fet, tots sabem que principalment els seus articles busquen tractar amb un to irònic i sarcàstic els fets quotidians, més que buscar solucions perfectes.
El que volia comentar va ser que em va cridar molt l'atenció la unanimitat dels comentaris dels lectors. Tots consideraven un problema important la brutícia generada pels gossos, i tots tenien exemples dels inconvenients que suposa (pixats als portats, a les tanques de les botigues, a les motos, etc.). Sembla mentida que una majoria que vol tenir uns carrers més nets, hagi de suportar estoicament la brutícia generada per uns pocs.
lunes, 21 de febrero de 2011
domingo, 13 de febrero de 2011
Contaminació a Barcelona
Aquesta última setmana Barcelona (a l'igual que altres grans ciutats) ha patit uns índexs de contaminació molt elevats. La pol·lució encara es pot veure i palpar, amb l'aire ple de partícules que reduïen sensiblement la visibilitat. Com a exemple, dues fotos presses des del mateix lloc. A la primera, encara que tampoc fos un dia amb la millor visibilitat possible, es pot veure el mar perfectament.
A la segona, feta durant aquesta setmana, no hi havia forma possible de veure el mar. Pràcticament no es podien veure ni tan sols les xemeneies de la central tèrmica del Besòs.
Molts tècnics i investigadors universitaris s'intenten fer sentir per dir que l'única opció per millorar la qualitat de l'aire passa per reduir el nombre de cotxes circulant i per retirar els vehicles més contaminants. Tot i això, els polítics no semblen donar-se per al·ludits, suposo que perquè estan més pendents de la possible pèrdua de vots en les següents eleccions, que de la salut dels ciutadans de Barcelona. En temes com aquest, crec que els grups majoritaris haurien de sumar esforços i buscar un pla comú per trobar solucions als diferents problemes greus que patim. D'aquesta forma, tampoc haurien d'estar sempre amb la calculadora de vots, sempre fent polítiques amb una visió a curt plaç.
A la segona, feta durant aquesta setmana, no hi havia forma possible de veure el mar. Pràcticament no es podien veure ni tan sols les xemeneies de la central tèrmica del Besòs.
Molts tècnics i investigadors universitaris s'intenten fer sentir per dir que l'única opció per millorar la qualitat de l'aire passa per reduir el nombre de cotxes circulant i per retirar els vehicles més contaminants. Tot i això, els polítics no semblen donar-se per al·ludits, suposo que perquè estan més pendents de la possible pèrdua de vots en les següents eleccions, que de la salut dels ciutadans de Barcelona. En temes com aquest, crec que els grups majoritaris haurien de sumar esforços i buscar un pla comú per trobar solucions als diferents problemes greus que patim. D'aquesta forma, tampoc haurien d'estar sempre amb la calculadora de vots, sempre fent polítiques amb una visió a curt plaç.
sábado, 5 de febrero de 2011
graffiti
Segurament hi han creadors de graffiti que mereixen ser elevats a la categoria d'artistes. Tot i que aquest motiu no justificaria que les botigues gaudissin d'una petita obra d'art a les seves persianes, la realitat és que la majoria de pintades que hi han a les persianes, són senzillament això, pintades. Pintades sense cap mena de gust estètic que reforcen la imatge de brutícia que pateix Barcelona.
L'altre dia quan anava a comprar vaig fer algunes fotos.
Em pregunto que pensa la persona que ha fet una pintada, quan fa un pas enrere i observa la seva sublim "obra d'art". Suposo que no deu pensar-hi res, i simplement, deu continuar fins a la següent persiana per fer una altra pintada, de la mateixa manera que alguns animals es pixen a cada arbre que troben per marcar territori.
L'altre dia quan anava a comprar vaig fer algunes fotos.
Em pregunto que pensa la persona que ha fet una pintada, quan fa un pas enrere i observa la seva sublim "obra d'art". Suposo que no deu pensar-hi res, i simplement, deu continuar fins a la següent persiana per fer una altra pintada, de la mateixa manera que alguns animals es pixen a cada arbre que troben per marcar territori.
jueves, 27 de enero de 2011
Test d'ADN per aturar els excrements de gos
Com a societat, creem normes amb l'objectiu de facilitar la convivència, ja que la llibertat d'un individu acaba on aquesta llibertat comença a afectar la dels altres. Tanmateix, sembla evident que l'ésser humà tendeix a acceptar les normes que li agraden i a rebutjar les que no li convenen. És per això que es fa necessària la figura del vigilant, el qual vetlla pel compliment de les normes.
En la nostra societat la figura del vigilant recau, principalment, sobre els cossos de policia. El problema és que hi han masses infractors i massa pocs policies (al menys, policies de proximitat). Així, en la majoria dels casos, la gent que destrossa el mobiliari urbà, embruta els carrers, o similars, no rep cap castig que l'inciti a modificar la seva conducta.
La solució, clarament, no passa per posar un policia a cada cantonada, ja que això incrementaria la despesa d'una forma insostenible. Tanmateix, es poden trobar solucions eficaces i pràctiques a molts dels problemes que tenim.
En concret, sobre el tema de les defecacions dels gossos, el principal problema és que en la majoria dels casos l'únic que trobem són les restes. El gos i el seu propietari ja no hi son i, per tant, no pot ser castigat. Actualment, però, la tecnologia ha avançat molt i mitjançant una prova d'ADN a partir de les caques, seria possible identificar a l'animal i al seu propietari. Aquest seria un mètode infal·lible i solucionaria el problema d'una vegada per totes.
Abans, però, s'hauria de crear un banc d'ADN on estiguessin tots els gossos de la ciutat (en el cas que la llei tingui caràcter només local). Tot i que una opció raonable seria requerir als propietaris que portessin als seus gossos de forma gradual per anar creant aquest banc d'ADN, en el pitjor dels casos, si la norma s'implantés avui, d'aquí a uns deu anys la majoria dels gossos ja estarien inclosos en el banc. Crec que garantir que en aquest plaç de temps no hi hauria cap excrement de gos al carrer, seria una gran noticia i un gran avenç.
De fet, fa un temps ja vaig proposar aquesta mesura a persones de l'Ajuntament, però la seva resposta va ser negativa, donat que, segons ells, comportaria un alt cost. Tanmateix, això és totalment fals, ja que la mesura no tindria perquè comportar cap despesa extra per l'Ajuntament. El cost d'un test d'ADN és inferior a 100 euros. Si la sanció fos d'una quantitat igual o major, el cost per l'Ajuntament seria nul. Inclús, possiblement, es podria reduir el cost de neteja del carrers.
Tot i que pensava que devia ser l'únic il·luminat al que se li havia acudit aquesta idea, buscant a Internet he trobat que altres ciutats s'han plantejat introduir aquesta mesura. Com a exemple, poso l'enllaç a una noticia sobre una ciutat a Israel on ja s'ha implantat aquest sistema (en anglès).
En la nostra societat la figura del vigilant recau, principalment, sobre els cossos de policia. El problema és que hi han masses infractors i massa pocs policies (al menys, policies de proximitat). Així, en la majoria dels casos, la gent que destrossa el mobiliari urbà, embruta els carrers, o similars, no rep cap castig que l'inciti a modificar la seva conducta.
La solució, clarament, no passa per posar un policia a cada cantonada, ja que això incrementaria la despesa d'una forma insostenible. Tanmateix, es poden trobar solucions eficaces i pràctiques a molts dels problemes que tenim.
En concret, sobre el tema de les defecacions dels gossos, el principal problema és que en la majoria dels casos l'únic que trobem són les restes. El gos i el seu propietari ja no hi son i, per tant, no pot ser castigat. Actualment, però, la tecnologia ha avançat molt i mitjançant una prova d'ADN a partir de les caques, seria possible identificar a l'animal i al seu propietari. Aquest seria un mètode infal·lible i solucionaria el problema d'una vegada per totes.
Abans, però, s'hauria de crear un banc d'ADN on estiguessin tots els gossos de la ciutat (en el cas que la llei tingui caràcter només local). Tot i que una opció raonable seria requerir als propietaris que portessin als seus gossos de forma gradual per anar creant aquest banc d'ADN, en el pitjor dels casos, si la norma s'implantés avui, d'aquí a uns deu anys la majoria dels gossos ja estarien inclosos en el banc. Crec que garantir que en aquest plaç de temps no hi hauria cap excrement de gos al carrer, seria una gran noticia i un gran avenç.
De fet, fa un temps ja vaig proposar aquesta mesura a persones de l'Ajuntament, però la seva resposta va ser negativa, donat que, segons ells, comportaria un alt cost. Tanmateix, això és totalment fals, ja que la mesura no tindria perquè comportar cap despesa extra per l'Ajuntament. El cost d'un test d'ADN és inferior a 100 euros. Si la sanció fos d'una quantitat igual o major, el cost per l'Ajuntament seria nul. Inclús, possiblement, es podria reduir el cost de neteja del carrers.
Tot i que pensava que devia ser l'únic il·luminat al que se li havia acudit aquesta idea, buscant a Internet he trobat que altres ciutats s'han plantejat introduir aquesta mesura. Com a exemple, poso l'enllaç a una noticia sobre una ciutat a Israel on ja s'ha implantat aquest sistema (en anglès).
martes, 25 de enero de 2011
Comparacions: Japó
De vegades es bo no tancar-se en un mateix, i mirar cap enfora a veure que fan altres. En concret, vull mostrar que no tenim perquè conformar-nos amb els estàndards de neteja que actualment tenim a la ciutat de Barcelona. Es pot fer millor, de fet, molt millor.
He visitat el Japó en diverses ocasions, i encara que l'impacte més gran va ser el primer cop que hi vaig anar, mai ha deixat de sobtar-me els carrers tan nets que tenen. Sembla ser que la recepta de l'èxit es basa en 1) un bon sistema de neteja on els ciutadans també poden participar, però sobretot en 2) embrutar el menys possible. El més curiós de tot és que pràcticament no hi han papereres a cap de les grans ciutats. Així, encara que l'Ajuntament de Barcelona posi una paperera a cada cantonada, això no garanteix que el terra no estigui ple de plàstics, papers i altres. El que cal és, senzillament, més civisme.
Adjunto algunes fotos perquè veieu el grau de netedat del que parlo (podeu fer clic en les fotos per veure-les amb més detall).
Això és un carrer de Kyoto. Com podeu veure, l'única "brutícia" són les fulles dels arbres que han caigut.
La foto anterior mostra un carrer d'un barri residencial, fet que podria explicar la seva netedat. Tanmateix, la següent foto és d'una part cèntrica de Tokyo (una ciutat de 13 milions de persones). Com es pot apreciar, l'asfalt i les voreres semblen una catifa impol·luta.
Una altra foto de Tokyo. Aquest cop, un barri no tan exclusiu com és Ginza (ple de botigues de luxe). Seria d'esperar que poguéssim trobar algun indici de brutícia. Tot i així costa de trobar, inclús amb la imatge ampliada.
Finalment, vull mostrar una última foto on es veu un carreró de Tokyo. A banda de ser un carrer net, el que més sobta d'aquesta foto a un barceloní són tots els testos que hi han en front de cada casa. Molt probablement, a Barcelona ja no hi serien. Algú els hauria robat o algú els hauria destrossat.
He visitat el Japó en diverses ocasions, i encara que l'impacte més gran va ser el primer cop que hi vaig anar, mai ha deixat de sobtar-me els carrers tan nets que tenen. Sembla ser que la recepta de l'èxit es basa en 1) un bon sistema de neteja on els ciutadans també poden participar, però sobretot en 2) embrutar el menys possible. El més curiós de tot és que pràcticament no hi han papereres a cap de les grans ciutats. Així, encara que l'Ajuntament de Barcelona posi una paperera a cada cantonada, això no garanteix que el terra no estigui ple de plàstics, papers i altres. El que cal és, senzillament, més civisme.
Adjunto algunes fotos perquè veieu el grau de netedat del que parlo (podeu fer clic en les fotos per veure-les amb més detall).
Això és un carrer de Kyoto. Com podeu veure, l'única "brutícia" són les fulles dels arbres que han caigut.
La foto anterior mostra un carrer d'un barri residencial, fet que podria explicar la seva netedat. Tanmateix, la següent foto és d'una part cèntrica de Tokyo (una ciutat de 13 milions de persones). Com es pot apreciar, l'asfalt i les voreres semblen una catifa impol·luta.
Una altra foto de Tokyo. Aquest cop, un barri no tan exclusiu com és Ginza (ple de botigues de luxe). Seria d'esperar que poguéssim trobar algun indici de brutícia. Tot i així costa de trobar, inclús amb la imatge ampliada.
Finalment, vull mostrar una última foto on es veu un carreró de Tokyo. A banda de ser un carrer net, el que més sobta d'aquesta foto a un barceloní són tots els testos que hi han en front de cada casa. Molt probablement, a Barcelona ja no hi serien. Algú els hauria robat o algú els hauria destrossat.
domingo, 23 de enero de 2011
Papereres alternatives
Encara que les necessitats del gossos representen, junt amb la pol·lució del trànsit, possiblement el problema més gran de brutícia a Barcelona, no ens podem oblidar d'altres mostres.
Avui, per exemple, passejant he observat com hi ha gent que no té massa clar el concepte de paperera. De fet, en fan servir d'alternatives. Poso alguns exemples:
1. Peus d'arbre: ben mirat, els peu d'arbres tenen una certa forma de paperera. Deu ser aquest el motiu pel qual la gent s'equivoca. Curiosament els contenidors de la brossa estan just al costat.
2. Motocicleta: aquí realment em costa veure la forma de paperera.
3. Ampolla trencada (davant d'un contenidor): en aquest cas tampoc van arribar al contenidor (tot i que tampoc és el contenidor del vidre).
Aquests són només tres exemples. El trist és que en el curt passeig que he fet en podria haver posat centenars d'exemples.
Avui, per exemple, passejant he observat com hi ha gent que no té massa clar el concepte de paperera. De fet, en fan servir d'alternatives. Poso alguns exemples:
1. Peus d'arbre: ben mirat, els peu d'arbres tenen una certa forma de paperera. Deu ser aquest el motiu pel qual la gent s'equivoca. Curiosament els contenidors de la brossa estan just al costat.
2. Motocicleta: aquí realment em costa veure la forma de paperera.
3. Ampolla trencada (davant d'un contenidor): en aquest cas tampoc van arribar al contenidor (tot i que tampoc és el contenidor del vidre).
Aquests són només tres exemples. El trist és que en el curt passeig que he fet en podria haver posat centenars d'exemples.
sábado, 22 de enero de 2011
La cantonada més degradada de tot Barcelona?
Tal i com vaig prometre, adjunto la imatge de la cantonada que ha estat rovellada pels àcids de les pixades de gos. No afegeixo res més ja que crec que sobren les paraules.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)